Marga amb el seu assistent personal

Assistència personal

Vida Independent té entre els seus objectius la promoció de l’autonomia personal i la consecució de la plena ciutadania. Per assolir aquests fins hi ha una sèrie de mitjans, entre els quals hi ha l’assistència personal i el pagament directe.

L’assistència personal hi ha de diferenciar-se tant de les cures familiars i de l’assistència domiciliària o institucional. Alhora, convé aclarir que actualment ja no és una reivindicació, sinó un dret recollit en l’ordenament jurídic espanyol. Pel que lògicament, per exercir aquest dret, hem de parlar del finançament necessari.

La figura de l’assistent personal correspon, doncs, a una persona que de manera professional i remunerada realitza, o ajuda a realitzar, a una altra persona aquelles activitats que aquesta vol fer i que no pot realitzar per si mateixa en funció de la seva diversitat funcional.

La persona assistent personal ha de tenir una sèrie de característiques, de les quals les principals són la capacitat per entendre quin és el seu paper, entendre que és una relació laboral i que, si bé pressuposa una confiança mútua, no és una relació d’amistat sinó professional. Per això, es requereix discreció, respecte, correcció, capacitat per transmetre seguretat, i no menys important, la capacitat per no substituir l’altra persona i prendre decisions en nom seu, sense perdre però la implicació personal.

A l’article 19 de la convenció dels drets humans de les persones amb diversitat funcional, es recullen dues afirmacions capitals per al tema que ens ocupa:

Que les persones amb diversitat funcional podrem triar el nostre lloc de residència, i (no estarem) obligades a viure d’acord amb un sistema de vida específic.

I que les persones amb diversitat funcional han de tenir accés a l’assistència personal que sigui necessària per facilitar la seva existència i la seva inclusió en la comunitat, i evitar l’aïllament o separació d’aquesta.