El pressupost del servei va ser d’1,6 milions d’euros l’any passat, amb una mitjana de 2.097 hores l’any per persona, la qual cosa el consolida com una alternativa viable a la institucionalització

L’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit garantir el Servei d’Assistència Personal a les 52 persones amb discapacitat que el rebien, malgrat la crisi generada arran de la Covid-19. L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) ha prioritzat en aquesta fase de la malaltia la protecció i seguretat del servei lliurant equipament de protecció a les persones implicades: unes 3.000 màscares, 9.100 guants, 5.000 peücs i 2.200 bates i 100 granotes, entre d’altres. D’aquesta manera s’ha permès a les persones amb discapacitat i en situació de dependència un confinament total en els seus domicilis, evitant posar-se en risc.

Aquest servei, per tant, ha demostrat actuar com un factor de protecció de les persones amb discapacitat, evitant contagis per contacte amb altres persones de l’entorn, i ho ha fet sense que pràcticament s’hagi registrat cap contagi entre les persones usuàries o entre les persones cuidadores. Concretament, només s’ha produït un contagi entre les 52 persones usuàries i tres contagis entre les 130 persones que han treballat com a assistents personals a les llars des del decret d’estat d’alarma.

Més enllà de la situació actual generada per la Covid-19, el Servei d’Assistència Personal s’ha consolidat com un element clau per facilitar una vida independent i d’inclusió en la comunitat per a les persones amb discapacitat i en situació de dependència i, també, com una alternativa al model d’institucionalització de persones en equipaments o residències. Consisteix a proporcionar un suport humà que és dirigit per la persona usuària per poder fer tot allò que vol i no pot per raó de la seva discapacitat, i també controla qui li presta el servei, què fa, com i quan ho ha de fer. El model d’atenció també ajuda a prevenir i lluitar contra l’aïllament i a garantir el mandat de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que va aprovar l’Assemblea General de l’ONU al desembre del 2006. El dret de les persones amb discapacitat a tenir una vida independent i d’inclusió a la comunitat, a més a més, és un dret que tenen totes les persones sense excepció de la seva edat o del grau o tipologia de la discapacitat.

A banda de tot això, el model de l’assistència personal també és eficient en termes econòmics. En primer lloc perquè es calcula que es produeix un retorn social de 3,2 euros per cada euro invertit i, addicionalment, perquè el cost no és superior al que costa una plaça residencial. En el cas de Barcelona, per exemple, el pressupost del 2019 va ser d’1,6 milions d’euros per 109.066 hores de servei prestades, la qual cosa representa que cadascuna de les persones ateses va rebre una mitjana de 2.097 hores de servei amb un cost de 36.382 euros per persona i any. Tot i que cada cas varia en funció del grau de dependència, el cost d’una plaça residencial per un grau elevat de dependència se situa actualment entre els 34.000 i els 42.000 euros l’any. L’atenció a Barcelona, a més a més, es va fer l’any passat donant feina a 252 persones, amb un preu fixat en els 17,35 euros l’hora.

Font de la notícia: Ajuntament de Barcelona