Dona en cadira de rodes pujant a un taxi adaptat

Mobilitat encara més reduïda per falta de taxis adaptats

Un col·lectiu de persones amb discapacitat exigeix a l’Institut Metropolità del Taxi que el 5% dels vehicles, el doble dels que hi ha ara, siguin adaptats, tal com dictamina una sentència judicial
La justicia ha donat la raó a un grup de catorze persones amb mobilitat reduïda i l’entitat Oficina Vida Independent. Simplement, demanaven que es complís amb el 5% de taxis adaptats que exigeix la llei, un petit percentatge que s’incompleix reiteradament sobretot a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.

Una sentència per fer complir una llei

La sentència recrimina la passivitat de l’IMET, l’Institut Metropolità del Taxi, a l’hora de complir un reial decret de l’any 2007 que l’obliga a tenir almenys el 5% de la flota de taxis amb vehicles adaptats per garantir l’accés de les persones amb discapacitat al sistema de transport públic. La llei dona resposta a la convenció de les Nacions Unides dels drets de les persones amb discapacitat del 2006, ratificada per Espanya.

La norma donava un termini de 10 anys als ajuntaments per complir aquesta ràtio, però passat aquest temps, a Barcelona i la seva àrea metropolitana no arriben al percentatge exigit.

Un problema de terminis

Els demandants exigeixen a l’IMET que compleixi la sentència, que preveu dos mesos de planificació i sis d’execució, abans no sigui ferma, i esperen que no interposi cap recurs, perquè això allargaria almenys un any i mig mes el compliment de la norma i la correcció d’una situació que consideren discriminatòria.

I és que, segons les dades facilitades per l’IMET, ara hi ha 272 taxis adaptats dels 10.521 que componen la flota de l’àrea metropolitana, però n’hi hauria d’haver gairebé el doble per arribar al 5% exigit. Tot i així, són molt més dels 96 que hi havia fa quatre anys.
Persones del col·lectiu denunciant
Els serveis jurídics de l’Institut Metropolità del Taxi estan analitzant la sentència abans de decidir si exerceixen el dret a apel·lar-la, perquè, segons ha admès la gerent d’IMT, Maria Teresa Carrillo, a Catalunya Ràdio, és molt difícil fer-la complir amb tan poc marge:

«Tots sabem el problema que hi ha en aquests moments amb l’entrega de vehicles per part de les marques comercials. A més, aquí hi ha un problema afegit, i és que el vehicle s’ha d’adaptar. No és un vehicle que surt directament del concessionari, sinó que s’ha d’adaptar a persones amb mobilitat reduïda.

En aquests moments, doncs, sembla materialment impossible complir la sentència en només sis mesos.»

Una de les mesures possibles per intentar augmentar la flota de taxis adptats és incentivar el nou titular de la llicència del taxi quan hi hagi una transferència. Cada any es fan uns 500 canvis de nom i no es concedeixen llicències noves perquè s’aplica un pla de contingència aprovat fa uns anys.

Una qüestió de drets humans

Maria Olivé, de l’Oficina de Vida Independent, té esclerosi múltiple, i es mou amb una cadira de rodes elèctrica, que, a diferència de les manuals, no es pot plegar. Això l’obliga a viatjar sempre amb un vehicle adaptat. Aquests taxis no circulen pels carrers, s’han de demanar per telèfon o per una pàgina web amb un dia o dos d’antelació, i no sempre n’hi ha de disponibles.

Taxi adaptat

Això dificulta enormement la vida diària d’aquest col·lectiu, ja prou complicada, explica Maria, i els condiciona les activitats quotidianes, com ara sortir a comprar, anar al metge, quedar amb amics o viatjar:

«Tu no pots viatjar en tren, arribar a l’estació de Sants de Barcelona i agafar un taxi, com sí que pots a ciutats com Sevilla o Madrid. També a Girona, Lleida i Tarragona ho tenen solucionat, perquè tenen prou taxis adaptats o bé un model de vehicle dúctil.»

Maria Olivé espera que l’IMT no presenti cap recurs contra la sentència que els ha donat la raó:

«Seria inadmissible que aquesta situació es perllongués durant com a mínim un any i mig més interposant un recurs judicial. Fer-ho seria, simplement, inhumà.»

Martí Surís, l’advocat del Col·lectiu Ronda que representa els afectats, argumenta que la falta de vehicles adaptats vulnera els drets més elementals de les persones amb mobilitat reduïda:

«Al final estem parlant de drets fonamentals, de drets humans, i de l’incompliment que ha estat reconegut per una sentència. El taxi forma part del sistema de transport públic i òbviament ha de garantir el dret a la no discriminació de totes les persones amb discapacitat.»

Segons l’advocat del Col·lectiu Ronda, aquesta situació contradiu la imatge que Barcelona s’esforça a projectar d’una ciutat i compromesa amb les polítiques inclusives que exerceix de capital europea de la mobilitat sostenible.

Noticia original: Catalunya Radio

També pots veure

Participantes en el Diversorium

Diversorium en Betevé

Betevé presenta Diversorium, un moviment que mescla les arts amb l’activisme de col·lectius que tenen …