Inici / La lluita pels Drets Humans i la desinstitucionalització

La lluita pels Drets Humans i la desinstitucionalització

L’ONU ha redactat una nova Convenció que forma part del cos jurídic espanyol des del 3 de maig de 2008 – dels drets de les persones amb diversitat funcional que té com a objectiu garantir l’exercici efectiu de tots els drets humans i el respecte al seu dignitat inherent (art. 1). En particular, reconeix explícitament el dret a la vida independent i obliga els Estats a proporcionar l’assistència personal necessària per fer una vida en comunitat (art. 19), amb plena participació social i en igualtat d’oportunitats que la resta de la ciutadania.

Aquesta prestació és un suport social que ens col · loca en el mateix punt de partida que a la resta de ciutadans, hem de contribuir al seu finançament amb els nostres impostos i no a l’hora d’exercir un dret fonamental pel fet de tenir una diversitat funcional, trencant així el que és la igualtat d’oportunitats.

Els recursos institucionalitzats (per “institució”, s’entén “viure segons les regles, valors i prioritats establerts pels altres”, i això es dóna tant en els centres residencials com vivint en reclusió en l’àmbit familiar, amb SAD-Servei Assistencial Domiciliari – o centres de dia) no es poden considerar un “ajust raonable” (art. 2) donant compliment a la Convenció, perquè viure en institucions impedeix l’exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans.

En concret viure en institucions per raó de diversitat funcional vulnera els articles 3, 5, 12, 13, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29 i 30 de la Declaració dels Drets Humans.

El Projecte de VI a Barcelona (OVI)

Existeixen solucions eficaces i eficients, tant socialment com econòmica: el projecte Cap a la Vida Independent de VI (OVI) des del 2006 demostra que és possible autogestionar l’assistència personal que cadascú necessiti (7 h / dia de mitjana, que permeten assumir el control i la responsabilitat sobre la pròpia vida, viure emancipat, treballar, cotitzar, pagar impostos, participar en la vida comunitària, social i cívica en igualtat d’oportunitats i tenir expectatives i plans per formar noves famílies), amb un cost mitjà de 12 € / h (inferior als més de 18 € / h que costa el SAD) i de 2.500 € / mes de mitjana (menys que els 3.100 € / mes que costa una plaça residencial).

A més de garantir l’exercici efectiu dels Drets Humans, aquest model ha fet possible que moltes dones de l’entorn familiar recuperin plenament la seva llibertat, i que els assistents personals gaudeixin d’un treball humanament enriquidor que exerceixen amb millors condicions laborals que les habituals en el sector de residències i SAD.

Este sitio utiliza cookies para ofrecerte una mejor navegación. Si continuas navegando se considera que aceptas las cookies de este sitio. Más información

Las opciones de cookie en este sitio web están configuradas para "permitir cookies" para ofrecerte una mejor experiéncia de navegación. Si sigues utilizando este sitio web sin cambiar tus opciones o haces clic en "Aceptar" estarás consintiendo las cookies de este sitio.

Cerrar